divendres, 27 de setembre del 2013

Primer rovelló de la temporada





Dia 12 de setembre desprès de una passada d`informació "que ja és començaven a trobar els primers bolets" , la meva febre boletera és va posar en marxa i sense pensar-s`ho dues vegades ales 6 del mati la meva benvolguda Mariona i jo ens posem en marxa cap..................................... ,ha buscar els primers boletets de la temporada, la jornada podem dir que no va ser gaire fructífera però varem fer mig cistellet, per fer dues o tres menjades, que per iniciar la temporada  ja esta bé. Val a dir que el primer bolet de la temporada el va trobar la Mariona i qui en va trobar més també va ser ella, cosa que va deixar una mica tocat el meu orgull boleter,però això si el bolet més gros el vaig trobar jo.

dijous, 25 de juliol del 2013

Pedret 19-07-2013











Feia una setmana que no anàvem emprenyar  truites al riu, ja teníem el "rau-rau"  per dins que no ens deixava dormir, ens posem d` acord amb el meu company de fatigues pescadores  (que ja va costar,ja) i com que ja fa molta calor a les  sis i mitja del mati quan  tot just la gent comença  despertar-se i els carrers encara no estan posats del tot, ja teníem el cotxe enfilat direcció cap al riu, arribem ben aviat pensant que seriem dels primers, doncs no, ja hi havia gent que va matinar més que nosaltres i varen tenir la mateixa pensada. Comencem el ritual de costum preparar les botes , l`armilla de pesca, muntar la canya -que hi posem? -no ho se- total semblava  que les truites no ens esperarien, anem   cap al riu com si s`acabés el mon. Els inicis auguraven els pitjors presagis, semblava que les truites havien  emigrat qui sap on. Desprès de explorar al riu i observar, tal com fan els bons pescadors, decidim començar les primeres tirades, res, però res de res, ja començàvem estar amoscats  desprès de dues hores de tempteig tàctic, al final canviem de lloc, -ostres tu- comencen les primeres picades i també la primera remullada del dia, una pedra mal posada sota de un peu mal posat i ja tenim a un servidor de cul al aigua, en podríem dir "amb l`aigua al coll" per ser més exactes. Xop,amarat,mullat, remullat, això si ben f refrescat, parem per esmorzar, agafar forces i assecar-me una mica i cap al riu altre vegada, suposem que la mica d`entrenament matinal ens va posar a punt a tots dos, i la jornada va acabar amb una bona dotació de picades per a tots dos i contens perquè aquesta vegada el nostre "ego" pescador no va resultar ferit, varem tancar la jornada  al pic de la tarda,quan la calor ja començava a fer la seva feina.

Tonieste


dissabte, 22 de juny del 2013

NINA



22/06/2013
Avui és un dia trist i apagat a casa nostra encara portem el nus a la gola , desprès d`una dura decisió hem tingut que sacrificar a la "Nina" una preciosa Dog de Burdeos que ens van regalar a Eivissa, la vam anar a buscar quant tot just tenia dos mesos, va entrar  a les nostres vides com un membre més de la família, ella ens va donar alegria i fidelitat i nosaltres en vam gaudir  tenint cura d`ella. !Adéu  Nina ¡

Pedret 19/06/2013








Un dia una mica fosc a Pedret.
19/06/2013 .
Desprès de llargues deliberacions amb el meu company de pesca i penúries Joaquim, i com que ja teníem el "mono" pujat per anar  emprenyar les truites, decidim anar a pescar a Pedret. Aquesta vegada portàvem un invitat d`excepció el meu company d`elucubracions Jordi, que venia com a suport logístic i fotògraf  de l`"evento". Arribats al riu desprès de tot el ritual de guarnir-nos de "pescaires" i sense ni fer un mos, cap al riu de pet, tirem canyes,  i sorpresa a la tercera tirada, jo pesco un formós exemplar de truita "fario", "mosqueig" del meu company que encara anava a zero, la meva alegria és va anar transformant al llarg del dia doncs va ser l`únic exemplar que vaig pescar, sort que el meu company Joaquim va pescar una "fario" i una "irisada" amb això ja és donava per ben pagat, això si desprès de trencar la canya d`una estrebada sense tacte. Sort que desprès per treure`ns el mal regust de boca  varem gaudir d`un bon àpat   a la Colònia Rosal.


dimecres, 24 d’abril del 2013

Emprenyant les Truites a Pons





Després de passar les mini-vacances de Setmana Santa el cuquet (mai més ben dit) de les truites ja torna a fer el seu efecte,el meu company  Joaquim i jo ja  tornem a les eternes discussions -Que quin dia anem a pescar-el divendres-el dijous- on anem que si a Pedret,que si a Pons- A Pons esta molt malament,han fet obres al riu,les truites estan molt disperses, després de eternes deliberacions cap a Pons s`ha dit.Ja ens tens a Pons de bon mati,ens canviem  a corre cuita,tantes eren las ganes de tirar la canya que baixem al riu disparats i en Joaquim al primer cop de canya amb un somriure una mica sorneguer, diu,-Ja en tinc una, je,je-
ostres tu això comença be,be, si,si,ja us ho explicaré.Tot el sant matí donant   voltes al riu i ni una truita, ho estem perdent facultats, ho no hi han gaires truites, tornem a les excuses de mal pescador,-Han fet malbé el riu amb las obres- l`aigua baixa mol freda-hi ha molta corrent- Sort que cap a les tres de la tarda van picar un parell de truites al Joaquim i una truita a mi i un altre
que és va deixar anar i màxim que va patir va ser un mal de queixal, en vistes de l`èxit i a les altures de l`hora decidim anar a fer un bon apat ,tanquem la jornada i deixem estar les truites en pau per un altre jornada.



dilluns, 22 d’abril del 2013

La cara de "Tararots" el primer dia de pesca


Ja feia molt de temps que no escrivia cròniques en el blog,que voleu que us digui, l`hivern ha sigut llarg i plujós, i com que els bolets a l`hivern no surten gaire ,estàvem en retir forçós.
Però !ai¡  ja ha començat la temporada d`anar a emprenyar les truites i el meu company Joaquim i jo  varem començar ha posar-nos nerviosos.Dit i fet el 22 de març  vam decidir després de pensar-s`ho molt anar a reestrenar les canyes a Pedret,el dia va ser nefast,- trèiem els permisos per Internet- No- el demanem quan siguem al riu per telefon- primera sorpresa aquest servei ja no el dona la "Gene" deu ser per allò de reducció de personal, fins  a Berga ens vam tenir que arribar per treure els permisos, amb tota aquesta parafernalia entraven al riu a quarts de dotze i per si això fos poc trec la càmera de fotos i  !ho¡ sorpresa s`acaba la pila en aquest precís moment, per tant no hi ha reporter gràfic de aquest dia. No entraven les truites ni per casualitat,-que si l`aigua estava molt freda,que si baixava poc cabal- jo ja estava al voral del suïcidi o llençar-me de cap al riu,total excuses de mal pescador, menys mal que després de dinar,suposo que les truites devien anar una mica despistades vam començar a picar i nosaltres a gaudir,però la il.lusió va durar poc doncs la tarda tacava el seu fi i nosaltres vam tenir que marxar.