Feia una setmana que no anàvem emprenyar truites al riu, ja teníem el "rau-rau" per dins que no ens deixava dormir, ens posem d` acord amb el meu company de fatigues pescadores (que ja va costar,ja) i com que ja fa molta calor a les sis i mitja del mati quan tot just la gent comença despertar-se i els carrers encara no estan posats del tot, ja teníem el cotxe enfilat direcció cap al riu, arribem ben aviat pensant que seriem dels primers, doncs no, ja hi havia gent que va matinar més que nosaltres i varen tenir la mateixa pensada. Comencem el ritual de costum preparar les botes , l`armilla de pesca, muntar la canya -que hi posem? -no ho se- total semblava que les truites no ens esperarien, anem cap al riu com si s`acabés el mon. Els inicis auguraven els pitjors presagis, semblava que les truites havien emigrat qui sap on. Desprès de explorar al riu i observar, tal com fan els bons pescadors, decidim començar les primeres tirades, res, però res de res, ja començàvem estar amoscats desprès de dues hores de tempteig tàctic, al final canviem de lloc, -ostres tu- comencen les primeres picades i també la primera remullada del dia, una pedra mal posada sota de un peu mal posat i ja tenim a un servidor de cul al aigua, en podríem dir "amb l`aigua al coll" per ser més exactes. Xop,amarat,mullat, remullat, això si ben f refrescat, parem per esmorzar, agafar forces i assecar-me una mica i cap al riu altre vegada, suposem que la mica d`entrenament matinal ens va posar a punt a tots dos, i la jornada va acabar amb una bona dotació de picades per a tots dos i contens perquè aquesta vegada el nostre "ego" pescador no va resultar ferit, varem tancar la jornada al pic de la tarda,quan la calor ja començava a fer la seva feina.
Tonieste
