dimecres, 24 d’abril del 2013

Emprenyant les Truites a Pons





Després de passar les mini-vacances de Setmana Santa el cuquet (mai més ben dit) de les truites ja torna a fer el seu efecte,el meu company  Joaquim i jo ja  tornem a les eternes discussions -Que quin dia anem a pescar-el divendres-el dijous- on anem que si a Pedret,que si a Pons- A Pons esta molt malament,han fet obres al riu,les truites estan molt disperses, després de eternes deliberacions cap a Pons s`ha dit.Ja ens tens a Pons de bon mati,ens canviem  a corre cuita,tantes eren las ganes de tirar la canya que baixem al riu disparats i en Joaquim al primer cop de canya amb un somriure una mica sorneguer, diu,-Ja en tinc una, je,je-
ostres tu això comença be,be, si,si,ja us ho explicaré.Tot el sant matí donant   voltes al riu i ni una truita, ho estem perdent facultats, ho no hi han gaires truites, tornem a les excuses de mal pescador,-Han fet malbé el riu amb las obres- l`aigua baixa mol freda-hi ha molta corrent- Sort que cap a les tres de la tarda van picar un parell de truites al Joaquim i una truita a mi i un altre
que és va deixar anar i màxim que va patir va ser un mal de queixal, en vistes de l`èxit i a les altures de l`hora decidim anar a fer un bon apat ,tanquem la jornada i deixem estar les truites en pau per un altre jornada.



dilluns, 22 d’abril del 2013

La cara de "Tararots" el primer dia de pesca


Ja feia molt de temps que no escrivia cròniques en el blog,que voleu que us digui, l`hivern ha sigut llarg i plujós, i com que els bolets a l`hivern no surten gaire ,estàvem en retir forçós.
Però !ai¡  ja ha començat la temporada d`anar a emprenyar les truites i el meu company Joaquim i jo  varem començar ha posar-nos nerviosos.Dit i fet el 22 de març  vam decidir després de pensar-s`ho molt anar a reestrenar les canyes a Pedret,el dia va ser nefast,- trèiem els permisos per Internet- No- el demanem quan siguem al riu per telefon- primera sorpresa aquest servei ja no el dona la "Gene" deu ser per allò de reducció de personal, fins  a Berga ens vam tenir que arribar per treure els permisos, amb tota aquesta parafernalia entraven al riu a quarts de dotze i per si això fos poc trec la càmera de fotos i  !ho¡ sorpresa s`acaba la pila en aquest precís moment, per tant no hi ha reporter gràfic de aquest dia. No entraven les truites ni per casualitat,-que si l`aigua estava molt freda,que si baixava poc cabal- jo ja estava al voral del suïcidi o llençar-me de cap al riu,total excuses de mal pescador, menys mal que després de dinar,suposo que les truites devien anar una mica despistades vam començar a picar i nosaltres a gaudir,però la il.lusió va durar poc doncs la tarda tacava el seu fi i nosaltres vam tenir que marxar.