Inici de temporada a Ponts

Podríem dir-ne l'inici oficial de temporada, la veritat ja portàvem un pre-inici, el dia va ser molt bo,amb un entrada molt fluixa al mati, semblàvem molt desganades (les truites) i no és dignaven ni a picar, al menys per fer-nos contents, fins cap al migdia ben tocats no van començar a picar i fer-nos la festa rodona, tot i així voldria remarcar, prop de l'hora de anar a dinar al meu company de penes i fatigues va tenir una picada apoteòsica, un exemplar de prop de dos quilos (no és exageració de pescador) no se si és que tenia ganes de anar a dinar o la truita és negava abandonar al seu medi i desprès de una lluita aferrissada quant ja la anàvem entrar al salabre, la senyora truita que encar li quedaven forces, amb dos cops de cua i una bona estirada ens va dir adeusiau, deixant-nos amb un bon pam de nas.Sort que desprès de dinar encara varem poder treure'ns el mal gust de boca i vam pescar tres bons exemplars.

Menorca

Volta per Menorca, vam tenir la sort de fer una curta escapada aquesta illa, recomano la seva visita per gaudir-la amb tranquil.litat i bons aliments. Passejar per Ciutadella o Maò, Es Mercadal,  és tot un plaer, visitar els seus fars en els indrets més llunàtics i salvatges que pugueu imaginar,  una visita al poblat de pescadors de Benibeca, admirar una bella posta de sol des de la zona de Ciutadella davant de la badia d'Alcúdia (Mallorca), els seus monuments megalítics i una meditació nocturna en una petita cala i gaudir de bons àpats és un record que quedar gravat en la vostra memòria.

Primer rovelló de la temporada

Dia 12 de setembre desprès de una passada d`informació "que ja és començaven a trobar els primers bolets" , la meva febre boletera és va posar en marxa i sense pensar-s`ho dues vegades ales 6 del mati la meva benvolguda Mariona i jo ens posem en marxa cap..................................... ,ha buscar els primers boletets de la temporada, la jornada podem dir que no va ser gaire fructífera però varem fer mig cistellet, per fer dues o tres menjades, que per iniciar la temporada  ja esta bé. Val a dir que el primer bolet de la temporada el va trobar la Mariona i qui en va trobar més també va ser ella, cosa que va deixar una mica tocat el meu orgull boleter,però això si el bolet més gros el vaig trobar jo.

Pedret 19-07-2013

Feia una setmana que no anàvem emprenyar  truites al riu, ja teníem el "rau-rau"  per dins que no ens deixava dormir, ens posem d` acord amb el meu company de fatigues pescadores  (que ja va costar,ja) i com que ja fa molta calor a les  sis i mitja del mati quan  tot just la gent comença  despertar-se i els carrers encara no estan posats del tot, ja teníem el cotxe enfilat direcció cap al riu, arribem ben aviat pensant que seriem dels primers, doncs no, ja hi havia gent que va matinar més que nosaltres i varen tenir la mateixa pensada. Comencem el ritual de costum preparar les botes , l`armilla de pesca, muntar la canya -que hi posem? -no ho se- total semblava  que les truites no ens esperarien, anem   cap al riu com si s`acabés el mon. Els inicis auguraven els pitjors presagis, semblava que les truites havien  emigrat qui sap on. Desprès de explorar al riu i observar, tal com fan els bons pescadors, decidim començar les primeres tirades, res, però res de res, ja començàvem estar amoscats  desprès de dues hores de tempteig tàctic, al final canviem de lloc, -ostres tu- comencen les primeres picades i també la primera remullada del dia, una pedra mal posada sota de un peu mal posat i ja tenim a un servidor de cul al aigua, en podríem dir "amb l`aigua al coll" per ser més exactes. Xop,amarat,mullat, remullat, això si ben f refrescat, parem per esmorzar, agafar forces i assecar-me una mica i cap al riu altre vegada, suposem que la mica d`entrenament matinal ens va posar a punt a tots dos, i la jornada va acabar amb una bona dotació de picades per a tots dos i contens perquè aquesta vegada el nostre "ego" pescador no va resultar ferit, varem tancar la jornada  al pic de la tarda,quan la calor ja començava a fer la seva feina.

Tonieste

NINA

22/06/2013
Avui és un dia trist i apagat a casa nostra encara portem el nus a la gola , desprès d`una dura decisió hem tingut que sacrificar a la "Nina" una preciosa Dog de Burdeos que ens van regalar a Eivissa, la vam anar a buscar quant tot just tenia dos mesos, va entrar  a les nostres vides com un membre més de la família, ella ens va donar alegria i fidelitat i nosaltres en vam gaudir  tenint cura d`ella. !Adéu  Nina ¡

Pedret 19/06/2013

Un dia una mica fosc a Pedret.

19/06/2013 .

Desprès de llargues deliberacions amb el meu company de pesca i penúries Joaquim, i com que ja teníem el "mono" pujat per anar  emprenyar les truites, decidim anar a pescar a Pedret. Aquesta vegada portàvem un invitat d`excepció el meu company d`elucubracions Jordi, que venia com a suport logístic i fotògraf  de l`"evento". Arribats al riu desprès de tot el ritual de guarnir-nos de "pescaires" i sense ni fer un mos, cap al riu de pet, tirem canyes,  i sorpresa a la tercera tirada, jo pesco un formós exemplar de truita "fario", "mosqueig" del meu company que encara anava a zero, la meva alegria és va anar transformant al llarg del dia doncs va ser l`únic exemplar que vaig pescar, sort que el meu company Joaquim va pescar una "fario" i una "irisada" amb això ja és donava per ben pagat, això si desprès de trencar la canya d`una estrebada sense tacte. Sort que desprès per treure`ns el mal regust de boca  varem gaudir d`un bon àpat   a la Colònia Rosal.

Emprenyant les Truites a Pons

Després de passar les mini-vacances de Setmana Santa el cuquet (mai més ben dit) de les truites ja torna a fer el seu efecte,el meu company  Joaquim i jo ja  tornem a les eternes discussions -Que quin dia anem a pescar-el divendres-el dijous- on anem que si a Pedret,que si a Pons- A Pons esta molt malament,han fet obres al riu,les truites estan molt disperses, després de eternes deliberacions cap a Pons s`ha dit.Ja ens tens a Pons de bon mati,ens canviem  a corre cuita,tantes eren las ganes de tirar la canya que baixem al riu disparats i en Joaquim al primer cop de canya amb un somriure una mica sorneguer, diu,-Ja en tinc una, je,je-

ostres tu això comença be,be, si,si,ja us ho explicaré.Tot el sant matí donant   voltes al riu i ni una truita, ho estem perdent facultats, ho no hi han gaires truites, tornem a les excuses de mal pescador,-Han fet malbé el riu amb las obres- l`aigua baixa mol freda-hi ha molta corrent- Sort que cap a les tres de la tarda van picar un parell de truites al Joaquim i una truita a mi i un altre

que és va deixar anar i màxim que va patir va ser un mal de queixal, en vistes de l`èxit i a les altures de l`hora decidim anar a fer un bon apat ,tanquem la jornada i deixem estar les truites en pau per un altre jornada.

La cara de "Tararots" el primer dia de pesca

Ja feia molt de temps que no escrivia cròniques en el blog,que voleu que us digui, l`hivern ha sigut llarg i plujós, i com que els bolets a l`hivern no surten gaire ,estàvem en retir forçós.
Però !ai¡  ja ha començat la temporada d`anar a emprenyar les truites i el meu company Joaquim i jo  varem començar ha posar-nos nerviosos.Dit i fet el 22 de març  vam decidir després de pensar-s`ho molt anar a reestrenar les canyes a Pedret,el dia va ser nefast,- trèiem els permisos per Internet- No- el demanem quan siguem al riu per telefon- primera sorpresa aquest servei ja no el dona la "Gene" deu ser per allò de reducció de personal, fins  a Berga ens vam tenir que arribar per treure els permisos, amb tota aquesta parafernalia entraven al riu a quarts de dotze i per si això fos poc trec la càmera de fotos i  !ho¡ sorpresa s`acaba la pila en aquest precís moment, per tant no hi ha reporter gràfic de aquest dia. No entraven les truites ni per casualitat,-que si l`aigua estava molt freda,que si baixava poc cabal- jo ja estava al voral del suïcidi o llençar-me de cap al riu,total excuses de mal pescador, menys mal que després de dinar,suposo que les truites devien anar una mica despistades vam començar a picar i nosaltres a gaudir,però la il.lusió va durar poc doncs la tarda tacava el seu fi i nosaltres vam tenir que marxar.

Cantherellus Lutescens/Camagroc

Camagroc, bolet comestible molt apreciat,és molt útil per guisats,platets, i especialment per fer amb truita,és una de les truites de bolets més exquisides.És poden assecar per utilitzar-los després i un cop hidratats per barrejar amb pasta,arrossos.Han estat recollits a mitjans de desembre als boscos del Bages.

Bolets a Collserola

Bolets a Collserola

El passat divendres dia 7 de desembre  com aquell que li entra un "mono" de qui sap que,el meu company de penes i fatigues,de peixos i bolets,em truca a les 11,30 h. del mati dient-me que tenia necessitat imperiosa de anar a buscar bolets a on sigui i com sigui, -cap problema- agafem els portants,gorra, basto, cistell i càmera fotogràfica, i al lloc més proper s`ha dit.Serra de Collserola i falta gent, val  a dir que aquell dia i aquella hora no hi avia ningú al bosc, el teníem per nosaltres sols.Varem escollir una part obaga però solejada per dalt,entre brucs i petites alzines varem començar a trobar els primers carlets i com aquell que no vol la cosa,el meu company anant recollint carlets i jo,(el que subscriu aquesta crònica),anant fen fotografies,jo vaig fer unes bones fotos i ell va omplir un cistellet de Carlets. Podem dir per l`avançat de la temporada ens podem donar per satisfets.

Clathrus ruber/Gita de bruixa

Exemplar jove deGita de bruixa      Serra de Collserola

Higropforus russula/Carlet

Magnific exemplar de carlet trobat a la zona de Collserola

Dissortat dia de bolets

Crònica de un dissortat  dia de bolets.

Dissortat,malaguanyat,nefast,mal dia de cerca de bolets.Vam sortir el mati del passat dia 22,amb més son que no pas ganes a cercar bolets gracies a les bones "informacions" d`un company que ens va "xivatar" un lloc farcit de llenegues i rovellons,doncs un cop de telefon a les 9 del vespre  i és posa en marxa la"parafernalia" de estris i eines de buscar bolets.

El dia pintava fosc i boirós,semblava que la mala astruga ja és cernia damunt nostre la furgo roncant i fen sorellets anava fen via direcció cap Artesa, un cafè perquè el "Nenúfar" que tenim per cervellera es posi en marxa i de pet cap al bosc,obrim les portes de la furgo i en un vist i no vist la gent desapareix cap al bosc portats per la felera  del bolet.(Tots els boletaires de bé estem una mica tocats pel bolet).Uns bosc amunt i altres bosc avall comencem a cercar, el meu company i jo optem per bosc avall,passa una hora -que portes re?- només una llenega,

passa un altre hora  -com va això?  -malament només uns quants fredolics-  ostres això no va bé, doncs anem amunt a veure si algun rovello s`atreveix a treure el cap,total tres hores més per trobar una dotzena i mitja de rovellons ,unes quantes llenegues,fredolics i unes quantes llengües de bou.Decidim reunits en conclave, plegar veles, i anar a dinar de baixada, un bon àpat tanca la jornada això si,acordem tots que al arribar a casa felicitaríem al bon company de la informació.